Eduard Punset- Empatia Zero

Estic d'acord amb la senyoreta Maria Iris, ja que crec com ella que si realment una persona no sap acceptar o fins podriem dir sentir empatia amb tu mateix i necessita rebutjar la realitat, relmente com una altra persona podrà empatitzar molt pitjor ja que se suposa que et coneixes millor a tu (pots posar-te en el teu lloc i acceptar aquest dolor) que no a una altra persona que no l'acabes de conèixer del tot per molt amic que sigui.
Estic en desacord amb "Pit" ja que els psicòpates no solament fan barbaritats quan toquen lo seu, molts ho fan en veure que l'altra persona es simplement més feliç que ells o el que volen és treure l'hi perquè potser pensen que això els farà feliços. Com l'exemple de l'anell, en aquest cas no li ha agafat alguna cosa que anteriorment era seu sinó que ha vist alguna cosa que segurament la cridaria l'atenció i com tracta la gent amb fredor (com un objecte) el que fa és agafar-ho d'una manera en que no és que no senti empatia amb aquella persona sinó que ja no sent empatia ni pels éssers humans.
Lydia Izquierdo

EMPATIA ZERO - EDUARD PUNSET

Estic d'acord amb el senyor Luis Tovar, qui diu que dela mateix manera que tracten els psicòpates a la resta de la humanitat nosaltres tractem la gran majoria d'animals, ja sigui per experimentar amb ells, per fer roba... Tot i que crec que ara s'intenta controlar una mica més, encara és un tema problemàtic en la societat.

Per altra banda, discrepo amb Mono, qui pensa que tots som psicòpates, encara que sigui a baix nivell. I crec que la culpa és de la societat. Bé, és veritat que la societat influeix negativament sobre una gran majoria de coses, i potser els psicòpates reben aquesta influència, però jo no qualificaria a tothom de psicòpata. Jo crec que sí, tothom ha de pensar en ell mateix però no per això es converteix en egocèntric.

Raymond Kurzweil

Raymond Kurzweil ,va néixer a Massachusetts el 12 de febrer del 1948, és un inventor nord-americà ,a més de músic, empresari, escriptor especialitzat en Ciències de la Computació e Intel·ligència Artificial. És l’actual president de l’empresa Informática Kurzweil Technologies, que es dedica a fer dispositius electrònics de conversa màquina-humà i aplicacions per discapacitats. És el canceller i impulsor de la Universitat de la Singularitat de Silicon Valley. Té 15 doctorats.

Futurisme i Transhumanisme

El futurisme trenca de manera radical  amb la tradició i cultura històrica existent fins el moment de la seva aparició, instaurant una nova manera de pensar i executar basada en les ciències y tecnologies i amb això neix una nova evolució de la societat.

El transhumanisme és un concepte filosòfic que es recolza amb la feina de les noves ciències i tecnologies per millorar les capacitats mentals i físiques amb l’objectiu de corregir el que es considera aspectes indesitjables i innecessaris de la condició humana.

Sobre la nanotecnología en Kurweil va predir que els nanobots, en un futur, s’utilitzaran per tasques del manteniment del cos humà i per augmentar l’esperança de vida.

Prediccions

La era de las máquinas inteligentes (1990) en aquest llibre és prediu la desaparició de la Unió Soviética per causa de les noves tencologies com els telefons i les maquinas de fax.

La era de las máquinas espirituales (1999) en aquest llibre explica les seves idees futuristes. A la tercera i la última secció del llibre es dedica a especificar els avanços tecnologics  que el món experimentara al segle XXI.

La singularidad está cerca: Aquest llibre es centra amb el futur de la tecnologia i l’espècie humana.

RAYMOND KURZWEIL

Raymond Kurzweil va néixer a Massachusetts el 12 de febrer de 1948. És un inventor nord-americà, a més de músic, empresari, escriptor i científic especialitzat en Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial.
Expert tecnòleg de sistemes i d'intel·ligència artificial i eminent futurista. És actualment president de l'empresa Kurtzweil Technologies, que es dedica a elaborar dispositius electrònics de conversa màquina-humà i aplicacions per discapacitats. És el canceller i impulsor de la Universitat de la Singularitat de Silicon Valley.

És conegut per les seves PREDICCIONS: L'Era de les Màquines Intel·ligents, L'Era de les Màquines Espirituals i La Singularitat està a prop.
En L'Era de les Màquines Intel·ligents es prediu la desaparició de la Unió Soviètica per causa de les noves tecnologies.
En L'Era de les Màquines Espirituals diu que en poc temps la tecnologia evolucionaria fins a tal punt que seria accessible per a tothom. Tanmateix conté algunes prediccions que encara no s'han pogut determinar.
Per últim, en La Singularitat està a prop descriu l'evolució de la tecnologia i l'espècie humana.

Per altra banda, també és conegut per ser un pensador influent del TRANSHUMANISME, que és tant una corrent filosòfica com un moviment intel·lectual internacional que recolza l'ús de les noves ciències i tecnologies per millorar les capacitats mentals i físiques amb l'objectiu de corregir el que considera aspectes indesitjables o innecessaris en la condició humana.

"Un robot que sembli un home és un mal robot"

• Ens fa una definició del que és la Inteligencia Artificial. Ens parla de les primeres màquines i dispositius com a cervells electrónics. I de que ell no pot definir exactament el que és la Inteligencia Artificial. 
• També diu com les màquines no tenen inteligencia però si poden realitzar feines i això nosaltres ho definim com inteligencia. 
• Les màquines són molt superiors a nosaltres. 
• Els robots també poden decidir com nosaltres. I que depen de la aplicació la Inteligencia Artificial pot ser positiva i negativa. 
• La tecnologia és fundamental per a nosaltres. I encara que no ho sembli estem avançant en moltes aplicacions tecnològiques. 
• El robot mai podrà assemblar-se a un home, sino seria un mal robot. 
• Els robots senten emocions. 

Resum de l'article "Un robot que sembli un home és un mal robot"-Ulises Cortés

1. Primer de tot hens fa una introducció sobre la IA (intel·igència artificial) parlant dels inicis, que es l'intel·ligència...
2. Explica que des de sempre les maquines han sigut superiors a nosaltres i que l'únic límit son les decisions que pot prendre la maquina en qüestió. El poder de decisió no sempre ha d'estar en mans els husn, elque passa es que la maquina no es concient ni te en compte la vida humana.
3. Se suposa que la seva funció es substituir-nos (bombrers, cuidar avis...) ja que aixins la joventut produeix i no mort.
4. No som conscients de l'importància de la IA en l'actualitat i que d'aquí poc tindrem la mateixa tecnologia que a les pel·lícules.
5. Un robot mai es podrà assemblar a un humà ja que nosaltres estem plens d'imperfeccions (l'olfacte,vista,oïda...) Entre nosaltres estem fent "selecció artificial", si podem escollim que el fill/a parteixi d'una cèl·lula sense cap malaltia.

1. 

Lydia Izquierdo

1-Primer de

"UN ROBOT QUE SEMBLI UN HOME ÉS UN MAL ROBOT" - Ulises Cortés

PETIT RESUM DE L'ARTICLE:

• Ulises Cortés ens explica la seva opinió sobre la IA (Intel·ligència Artificial). No hem de tenir por a aquest tipus d'intel·ligència, sempre i quant estigui en bones mans i se'n faci un ús responsable.
• És bo que en alguns casos els robots ens puguin subtituir, no exposant així la nostra vida a un perill que podem evitar.
• L'home evolutivament és un accident i per això els robots no se'ns poden assemblar.
• Actualment, i des de fa temps, s'està duent a terme un procés de selecció artificial, per exemple, en un robot no hi reproduim els nostres defectes, sinó les nostres virtuts.
• Els robots poden tenir emocions, les poden reproduir. Hi ha robots que tracten amb nens autistes, o gent de la tercera edat. Fins i tot se'ls sotmet a estudis per veure la seva reacció sota estrès.

Comentari de text- Lydia Izquierdo

1-Quina és la idea principal del text?

Aquest tema diu que si tots ens poguéssim basar amb la raó per esbrinar coses  en el món, arreglar problemes..., la veritat es que seriem casi perfectes.

2-En quins arguments es recolza la idea principal?

El tema principal es vasa amb els estudis de diferents filòsofs com Plató o Descartes i amb un clar exemple de la pròpia vida humana dia a dia.

3-Explica el significat d'aquest fragment: " Lo catacterístico de la razón es que nunca es exclusivamente mi razón. De aquí proviene la esencial universalidad la que los grandes filósofos como Platón o Descartes siempre han insistido". Quines conseqüències es deriven del que s'afirma en aquesta frase?

Es refereix a que la raó, no n'hi ha solament una i tot depèn de diferents punts de vista.

Les conseqüències són que qualsevol per sona, incloses les que ho fan servir menys, tenen l'eina ( el raonament) que els hi podria servir com a pauta per resoldre colts problemes dels essers humans.

4-Què opines sobre el que es diu en aquest text?

Crec que el raonament humà sí es universal (totes les persones el tenen) encara que hi ha molta gent que es incapaç de poder entendre'l , i hem de reflexionar de que tenim coses molt lògiques o raonables per la gran majoria i per algunes persones no tindran cap sentit. I malgrat aquesta minoria crec que podria ser una bona pauta per l' humanitat.

5-Quina relació hi ha entre aquests text i el que hem estudiat a classe?

Depenent de quins valors ètics i morals tingui cada persona el seu racionament (per molt universal que sigui i tots el tinguin) variarà .

COMENTARI DE TEXT

DE QUÈ ENS PARLA EL TEXT I QUINES IDEES DEFENSA?

El text fa una reflexió sobre l'home i la vida. Creu que aquests podran assolir el seu màxim esplendor si som capaços de reflexionar en les preguntes kantianes i extreure'n una resposta, que serà la que ens ajudarà a continuar dia a dia. Aquestes preguntes no són només per filòsofs o especialistes, sinó que nosaltres també hem de ser i som capaços de respondre-les. Són preguntes fonamentals, que sempre ens plantejarem de manera voluntària o involuntària. També tracta les branques de la filosofia

Què puc saber? (Epistemologia) El saber pot ser vist des de dos punts de vista diferents: com una presó, de la qual és impossible sortir, ja que mai arribarem a saber-ho tot, és finit; o com una part de la llibertat, perquè el llenguatge és una eina que des de sempre ens ha ajudat a evolucionar i a expandir fronteres. I la veritat és una de les qualitats que necessitem per arribar a la llibertat.

Què he de fer? (Ètica) Tracta el tema del bé i el mal. Hem de saber fer la tria adequada, ja que el que per algú és bo, potser no ho és pels qui l'envolten. Ens hem de limitar a satisfer els nostres desitjos més ínfims i deixar que això ens ompli suficientment com per no necessitar res més? I també se'ns planteja el concepte del deure (he de fer això o allò altre?).

Què he d'esperar? Esperança. Aquesta és la paraula clau. És el que ens cal per fer que el nostre camí cap al futur sigui més fàcil.

Què és l'home? (Antropologia) Deixant de banda la cara científica de la pregunta, aquesta va més enllà de la part física de l'home. Perquè penso el que penso? Perquè sóc com sóc i què és el que em fa ser així?

EXPLICA EL SIGNIFICAT DEL SEGÜENT FRAGMENT DEL TEXT: SABER COSAS COMO MERA CURIOSIDAD, PASATIEMPO, ERUDICIÓN PUEDE SER INTERESANTE PERO INSUFICIENTE PARA DARLE FUNDAMENTO A MI EXISTENCIA. EL SABER QUE A TODOS NOS ATAÑE ES EL CONOCIMIENTO DE NOSOTROS MISMOS CON UN CRITERIO DE VERDAD. QUÈ ENS HI VOL DIR L'AUTOR? QUINA DISTINCIÓ ESTÀ FENT SOBRE EL SABER I EL CONEIXMENT?

La curiositat està bé, però no és suficient per satisfer el nostre interior. Sempre hem d'intentar anar més enllà per rebre un coneixement més profund (encara que no per això és un coneixement absolut). No ens hem de conformar amb el que veiem o sentim, la superfície és molt maca, però no ho és tot.

El saber és un concepte emprat de manera general, intentant-ho englobar tot, en canvi, el coneixement és d'alguna manera una part d'aquest saber, és més concret i cadascú té el seu propi.

A QUINES CONCLUSIONS ARRIBA?

Aquestes preguntes conformen la nostra vida. Ens ajuden a saber què hem d'esperar, què som i perquè, què hem de fer... Ens les farem tard o d'hora, és inevitable. Inclús si no les volem respondre, ja és una resposta, pot significar la nostra negació davant el que ens és desconegut.

HI ESTÀS D'ACORD? QUÈ EN PENSES?

Hi estic d'acord, sobretot en el tema de l'esperança. Trobo que és un dels més importants, perquè hem de saber per què hem de lluitar i què hem d'aconseguir.

COMPARA EL QUE DIU EL TEXT AMB LA LLETRA DE SANJOSEX: “FUTUR INCERT”.

També reflexiona sobre la vida. Vol tenir l'oportunitat de triar el seu camí, i ell ja no vol continuar com fins ara. Tot es incert. Vol deixar-se endur sense pensar, sense lluitar, sense esforç. No té esperança.

Estic d'acord que la gent pugui anar despullada per el carrer?- Lydia Izquierdo

Jo crec que cada persona té tot el dret del món a anar com vulgui per el carrer. Si anessin despullats no ens farien cap mal sempre i quan mantinguessin unes normes d'higiene, com per exemple a l'hora de seure en algun llocm, posar-hi protecció (un plàstic) , ja que potser quedaria suat al seure ells. Però apart d'això no crec que facin cap mal. Encara potser no es legal, potser no és moral o ètic per depèn de quines persones. Personalment a nosaltres no ens faria res, sempre com he dit anteriorment respectant unes normes d'higiene.

Racionalitat pràctica

Amb aquest acte de revel•lia la dona vol demostrar que no passa res perquè una dona condueixi un cotxe i la seva intenció és que la llei que ho prohibeix desaparegui, que la gent de tot el món sàpiga que no s’estaran quietes fins aconseguir el seu propòsit i demostrar que tenen  valor per fer-ho.

Viuen en un país maxista on la religió és primordial, deixen la dona com ha ésser inferior i on les lleis són duríssimes i encara que nosaltres no ho entenguem són les seves lleis.

Utilitzen les xarxes socials com Facebook i Youtube per revelar-se i així cridar l’atenció i ho fan tot hi saben les seves conseqüències, saben que si les atrapen les pegaran però tot i així s’enfronten i s’enfrontaran fins assolir el seu propòsit.

Racionalitat Pràctica

Crec que Shema la dona condemnada a deu fuetades i successivament les dones que van conduir cotxes, tot hi estan prohibit per la seva religió, penjant aquets vídeos a pagines socials, son accions voluntàries, ja que saben que esta prohibit i segurament arriscant-se a les conseqüències del càstig,segur que tenen un objectiu amb aquest "acte de revel·lia". Pot ser que sigui una acció mixta ja que elles segurament no haguessin fet això si no estiguessin tan oprimides en accions com aquesta, segurament evitant que continuïn posant-hi vetes a les accions de les dones en aquesta religió . Si aprofundim mes sobre el tema podem veure, com clarament he esmentat anteriorment,  la intenció  que tenen al fer aquets actes. Segurament suposo que voldran cridar l'atenció a d'altre gent perquè vegin quines prohibicions els hi estan fent i consecutivament els càstigs  que assumeixen.Els fins i mitjans que utilitzen son xarxes socials com Facebook, Twitter o YouTube per promocionar el seu desafiament i com a mesura de pressió a la monarquia perquè canviï la llei pot ser així com a conseqüències podem suposar que en un futur potser molt llunyà hi haurà un moment que el govern tindrà que cedir deixant mes llibertat a la dona.

Com a conclusió veient-ho des d'aquest punt de vista, podem observar que te cert punt de sentit i si aquests esdeveniments continuen succeint i cada vegada amb mes gent, segurament podran aconseguir el seu propòsit al cap dels anys.

RACIONALITAT PRÀCTICA

Jo penso que s'ha d'analitzar les accions d'aquest cas. En primer, si la dona viu en una societat masclista i que les  lleis són molt dures, sap que si no les compleix, el càstig és inevitable. Ella conduint el cotxe ja sabia al que s'exposava. Però també entre en joc la intenció. Podria ser que conduis per una raó justificada. 

Per altre banda, estan les lleis del país. En la nostra cultura, el càstig físic, com fuetajar a una persona no ho podem entendre. Però per a ells, és un càstig que s'aplica a tots els ciutadans, i encara que la dona hagués agafat el cotxe per un cas excepcional i comprensible, ells simplement no deixen donar pas al diàleg i segueixen les lleis al peu de la lletra. 

La acció de la dona ha sigut voluntària, però l'acció del país no ha estat racional ja que són accions que no es poden tolerar. 

RACIONALITAT PRÀCTICA

Jo crec que tot en conjunt ha estat un acció voluntària. Començant des del principi, és bastant improbable que els fabricants no sabessin que la silicona produïa càncer. Si continuem avançant, és una negligència per part dels metges utilitzar aquest tipus d'implants mamaris simplement perquè són més assequibles. I, per últim, les dones que s'han vist implicades en el cas. Elles van decidir voluntàriament fer-se un implant, i també és la seva decisió treure'l, perquè els pot provocar càncer. Aquesta última es pot considerar una acció mixta, ja que elles no volen retirar-se la bossa de silicona, però ho han de fer per evitar un mal major.
En un anàlisi més profund, podem apreciar la intenció, els fins i mitjans, les conseqüències i el sentit. Per exemple, la intenció dels fabricants és guanyar diners amb beneficis, per aconseguir-ho (fins i mitjans) venen els implants més barats que la resta de competidors per obtenir més compradors i així guanyar més diners. Però conseqüentment, sí que al principi els ha aportat uns beneficis molt importants (han estat la marca més venuda de França i el tercer venedor mundial), però al final ho han perdut tot degut a la mala qualitat.
Als metges els passa el mateix, volen fer diners amb implants més barats, però també els ha sortit el tret per la culata.
Per últim, les dones volien augmentar el pit per veure's millor estèticament. Això les va portar a posar-se implants, però el que no sabien era que no eren tan bons com pensaven i ara resulta que se'ls han de treure si no volen caure malaltes.