Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer a Röcken bei Lützen (Alemanya) el 15 d'octubre de 1844 i va morir a Weimar (Alemanya) el 25 d'agost de 1900. Va ser filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més moderns i influents del segle XX. Va fe una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental mitjançant la desconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actitutd morals cap a la vida.

Primers anys de vida: És d'ascendència polonesa (per part de pare) i alemanya (per part de mare). Rep la formació humanística a l'escola de Pfota a Turíngia. El 1864 inicia els estudis de filologia clàssica. El 1869 és nomenat catedràtic de filologia clàssica de la universitat de Basilea. El 1872 publica "El Naixement de la Tragèdia" dedicat a Wagner.El 1879 s'inspira en Voltaire i la il·lustració francesa i adopta una postura positivista per condemnar la metafísica, especialment el platonisme i la religió. La seva figura és ara la d'un home lliure. Amb el llibre "Així parlà Zaratustra. Un llibre per a tot i per a ningú" (1883 - 1884), el pensament de Nietzsche arriba a la seva màxima alçada; utilitzant una expressió del propi autor sobre les parts del dia, és quan el seu pensament arriba al "migdia". Després les seves obres van canvia de signe: continua l'atac a la cultura occidental, la religió, la filosofia i la moral tradicionals, però varia la seva intenció i la metodologia. La figura, ara, és la del filòsof a martellades que maldiu l'últim home, aquell que precedeix al superhome. El Nietzsche sempre malalt descobreix el món, l'home i la vida com a voluntat de poder. Aquesta vida com a voluntat de poder és la de ser més, de viure més,  superar-se,  demostrar una força sempre creixent, és a dir, la voluntat de crear. El tema clau d'aquest llibre, però, és l'etern retorn. És un tema extret de la mitologia dels autors presocràtics, però per a Nietzsche té un sentit cosmològic. Nietzsche vol refutar la concepció lineal i teleològica de l'univers per afirmar que no hi ha cap altre món que aquest, negant doncs el reremón platònic i la proposta cristiana d'un altre forma de vida. En aquest sentit simultanieja dues afirmacions; per una banda el valor de la innocència de l'esdevenir i l'evolució a favor d'Heràclit d'Efes i en contra el platonisme, per altre banda, el valor de la vida i l'existència contra qualsevol pensament pessimista. L'etern girar simbolitza que aquest món és l'únic món i afegeix que tot és bo i justificable. L'etern retorn expressa el desig que tot sigui etern: no voler que res sigui diferent, ni en el passat, ni en el futur, ni per tota l'eternitat.

Crítica a la filosofia: Segons Nietzsche la filosofia occidental ha quedat corrompuda des de Sòcrates i Plató. Sòcrates perquè va fer triomfar la raó contra la vida; i Plató perquè va crear un «altre món» desvalorant aquest, a la vegada que va inventar l’esperit pur i el «bé en si». Darrere d'aquest filòsofs s’amaga l’esperit de la decadència, l’odi a la vida i al món, el temor a l’instint. Nietzsche no perdona quasi res a la filosofia occidental i només sembla salvar a Heràclit. Nietzsche ataca els principals conceptes metafísics com a enganys gramaticals o del llenguatge. El pitjor de tots ells és el concepte d’«ésser». En canvi, el filòsof alemany afirma que hem d’acceptar el testimoni dels sentits: «el que és real és l’esdevenir» (Heràclit). En resum, el suprem error de la metafísica és haver admès un «món veritable» enfront d’un «món aparent», quan només aquest últim és el real.